Els Rentadors Vells i safareig - Almenar

Els rentadors o safareigs d’Almenar eren unes estructures d’obra, de forma rectangular, dividides en dues parts, una de més llarga per a rentar la roba i l’altra, menor, per esbandir-la.  N’hi havia dos, un a cada extrem del poble, el primer dessota mateix de la Bassa, estava tocant a la pujada del Calvari, i l’altre a la Baixada de l’Àngel. 

Actualment, aquest és l’únic que es conserva, restaurat, i porta com a data d’inauguració l’any 1917. Suposem que els dos safarejos es construirien simultàniament o en poc marge de temps de diferència. L’aigua hi arribava per gravetat des d’unes canonades dels Dipòsits municipals.

La construcció del que s’ha conservat fins a l’actualitat està feta de maó, arrebossat amb morter de ciment i sorra. No consta que hagués tingut coberta ni s’identifica cap barra estenedora com a elements complementaris habituals en aquestes estructures. Disposa de les dues basses de rentar i aclarir, i un vol de fregador a tot el perímetre amb incisions de ratlles en aspa per facilitar-ne la tasca de passar la bugada. 

La instal·lació del dos safarejos significà un avenç en el treball domèstic, sobretot per l’estalvi de temps, doncs, anteriorment la majoria de la població havia de desplaçar-se a la séquia de Pinyana, al costat dels ponts dels Padós i de la Munya, on hi havia adaptades unes lloses de pedra o una balconada de protecció. Del conjunt de les dures feines d'àmbit domèstic que requeien sobre les dones, aquesta tasca també s’aprofitarà com a moment de trobada comunitària, conversa i relacions socials. 

La recuperació d’aquests elements de l’antic paisatge urbà contribueix a divulgar com era la vida quotidiana en temps passats en contrast amb els actuals. El servei dels rentadors públics anà desapareixent ràpidament des dels anys 1960, a partir de la millora del subministrament d’aigua als habitatges del poble des dels dipòsits municipals i la bassa, i la implementació de nous electrodomèstics domèstics, les rentadores elèctriques.