El Molí - Almenar

Les aigües del canal de Pinyana reguen des de fa gairebé un mil·lenni l’horta d’Almenar. La seva rellevància es fa palesa en tot aquell patrimoni construït entorn seu que ens ha arribat fins avui dia, en destaquen el molí fariner.

Al 1328 trobem les primeres dades concretes  sobre molins a Almenar, quan es concedeix el privilegi reial de construir un molí fariner, en un indret on anteriorment ja n’hi havia.

L'adaptació del casal del molí fariner l'any 1543 es va portar a terme aplicant una tècnica de rotació nova a la Península, la dels molins de regolf. 

El molí fariner d'Almenar constava de tres moles, i gràcies a la prolongació del sobreixidor permetia incrementar el salt de l'aigua de 4 a 10 pams. L'aigua que arribava a les tines  a través d'unes canals en pendent que s'anaven estrenyent progressivament. El cabal de l'aigua que entrava estava regulat mitjançant estelladors i un cop utilitzada l'aigua com energia retornava a la sèquia mitjançant quatre arcades. L'obra fou realitzada pel mestre de molins Jaume Mas, de Bagà, a qui se li van pagar per l'obra 400 lliures de moneda vigent a Lleida, més la dispesa a ell i la seva cavalcadura.

La disposició actual del molí està en procés de restauració. La primera sala, la més gran, conserva tota l'estructura d'una turbina tipus Francis, que mou un eix helicoidal que transmet la força a tres moles. En aquesta sala, per la banda de ponent, s'hi troba una altra mola, amb la farinera corresponent, que deu tenir la mateixa estructura que l'any 1543. A la sala petita hi ha una altra mola.

(Fragment del llibre "Economia i societat en els regs històrics occidentals catalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea, segles XIV-XIX." de l'historiador Josep Forns i Bardají)