Carrer Ramon Berenguer IV - Almenar

Al llarg d’aquest carrer trobarem diferents elements patrimonials amb un interès històric remarcable:

La plaça Soldevila

El nom que identifica la plaça, sòl de vila, correspon a la forma popular per designar la part baixa del poble, en contraposició a  la part superior, coneguda com el castell. Aquí hi havia l’entrada principal a la vila closa, el Portal del Soldevila, i començava el carrer de la Vila (actualment Ramon Berenguer IV) que, continuant pel carrer del Mig o Major, travessava en línea contínua tota la vila fins arribar al peu de l’antic Castell.  

Antigament fora d’aquesta plaça començava el terme. A mesura que Almenar augmentava la població es van anar construint cases per la mateixa plaça, cap a la Raval (conegut posteriorment com carrer del Calvari), al carrer dels Padós i a les Arroquetes. Prop de la plaça hi havia l’antic Hospital documentat al segle XVI, destinat a malalts i pobres transeünts, i un edifici antic conegut com l’Ensenyança, que donà nom al carrer.

La creu de terme

És l’element més simbòlic de la plaça. Al segle XVI el poble va manar construir una magnífica creu de terme de tradició gòtica. Al capitell o magolla hi ha representades figures religioses que en aquella època simbolitzaven els principals anhels de la gent, i hi té incorporat un element civil, una ala, com a representació de l’escut de la vila. Ha sofert diferents remodelacions, l’any 1722, quan es construeix un nou suport per la columna, a finals de l’any 1931 o principis de 1932 que va ser desmuntada.

L’antic portal

El portal del Soldevila era el més important de la vila, i estava per sota de les entrades del Pati i el del Rubió. P. Madoz (1845), n’esmentava set en total, però els altres quatre eren de menor importància. No comptem amb cap imatge ni referència directa que en descrigui l’arquitectura medieval, però amb tota probabilitat diferiria de l’actual. Se’n dedueix  un portal sòlid i dissenyat per necessitats defensives, amb el matacà o merlets en la part superior i espitlleres laterals, amb els símbols de la vila a cada costat. Sabem que davant d’aquesta portalada s’hi feien actes de protocol a autoritats de fora. Després de la Guerra de Successió (1702-1714) ja estava en mal estat, i l’any 1896 l’ajuntament en desmuntà bona part com a peces de pedra per arreglar l’accés a les Arroquetes. Segons l’historiador Ceferí Rocafort (datem entre els anys 1915 i 1920) solament quedaven els estreps i una dovella amb l’escut de les quatre barres empotrat en un dels costats. 

Fou reconstruït després de la Guerra Civil (1936-1939) però va sofrir un procés de deteriorament que provocà la seva supressió temporal i posterior reconstrucció de maó, adaptat a les dimensions del carrer.